28.9.2010
Mòdul 1, COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL
EXPLICACIÓ: Avui a la classe hem vist els diferents tipus de MODELS DE DESCRIPCIÓ, ja que uns dels treballs individual és fer una descripció d’un company/a de classe. La Rosa, ens ha lliurat un dossier on i apareixien diferents tipus de descripcions. Més tard en ha posat els diferents tipus de descripcions a la pantalla ( cançons, prosa que l’hem llegit, un videoclip de la cançó summercat..) Hi ha un procés `per poder descriure a algú o a alguna cosa: OBSERVARàINTERPRETARàDESCRIURE(construir la visió del que veiem).
EXPLICACIÓ DELS TREBALLS A FER:
· Descripció format fotografia (oral)à a partir d’una fotografia, hem de dir perquè portem aquella fotografia, que ens ha fet triar aquella fotografia, però no hem d’explicar res del treball.
· Treball escrit (d’unes 150-200 paraules) pot ser un poema, pot ser una cançó, pot ser una descripció en prosa...
· La FOTOGRAFIA ha de tenir peu de pàgina (amb ella em de dir què volem expressar).
Ja endinsats a la classe, ens ha fet referència al treball fotogràfic, ja que ella ha demanat el canal, no pas el gènere amb el que el volia, per tant tenim plena llibertat en fer-ho com vulguem.
A continuació em començat per les cançons:
El gripau blau (Ara va de bo):
Vaig coneixer un gripau blau,
Un gripau blau, babau,
Que es creia ser, pero de veritat,
Res més que un princep encantat.
No es movia el gripau blau,
El gripau blau, babau,
I es creia ric i tan bonic
Que no volia cap, amic.
Es pensava el gripau blau,
El gripau blau, babau,
De creures tan, tan important,
A poc a poc s’ha anat inflant.
Molt em temo que el gripau blau,
El gripau blau, babau,
D’inflar-se tant, li pot passar,
Que faci un pet com un aglà.
Un gripau blau, babau,
Que es creia ser, pero de veritat,
Res més que un princep encantat.
No es movia el gripau blau,
El gripau blau, babau,
I es creia ric i tan bonic
Que no volia cap, amic.
Es pensava el gripau blau,
El gripau blau, babau,
De creures tan, tan important,
A poc a poc s’ha anat inflant.
Molt em temo que el gripau blau,
El gripau blau, babau,
D’inflar-se tant, li pot passar,
Que faci un pet com un aglà.
Lila (Whiskyn’s):
Porta pintats els cabells i uns pantalons vermells.Sempre amb les mans carregades d'anells.
Duu el dibuix d'uns estel tatuat a la pell.
Té clar què vol i què sent,
sempre notant el rebuig de la gent.
Busca el que no es pot fer vell ni comprar-se amb diners.
Viu tan intensament...
Si convé es va aturant,
disfrutant cada instant.
No té por de res.
Creu només el que veu.
El que pensa ha de dir,
defensant-ho a morir,
no té massa amics....
El temps l'ha fet així.
Lila, tot el que duus dintre.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.
Somia sota els estels,
de dia es guia pels seus sentiments.
Tot de records diferents porta ple el seu farcell.
Vol no aturar el seu vol,
anar contracorrent,
viure sempre el moment,
córrer més que el vent...
Sempre ha estat diferent.
Lila, tot el que duus dintre.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.
...el temps no et canvia.
Lila, viu com tu vols viure.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.
Pedro Navaja (Gato Pérez):
Por la esquina del viejo barrio lo vi pasar,
con el tumba´o que tienen los guapos al caminar,
las manos siempre en los bolsillos de su gabán
pa´ que no sepan en cuál de ellas lleva el puñal.
Usa un sombrero de ala ancha de medio la´o
y zapatillas por si hay problema salir vola´o,
lentes oscuros pa´ que no sepan qué está mirando
y un diente de oro que cuando ríe se ve brillando.
Como a tres cuadras de aquella esquina una mujer
va recorriendo la acera entera por quinta vez
y en un zaguán entra y se da un trago para olvidar
que el día está flojo y que no hay clientes pa´ trabajar.
Un carro pasa muy despacito por la avenida,
no tiene marcas, pero to´os saben que es policia.
Pedro Navaja, las manos siempre dentro ´el gabán,
mira y sonríe y el diente de oro vuelve a brillar.
Mira pa´ un la´o, mira pal´ otro y no ve a nadie,
y a la carrera, pero sin ruido, cruza la calle.
Y, mientras tanto, en la otra acera va esa mujer
refunfuñando pues no hizo pesos con qué comer.
Mientras camina del viejo abrigo saca un revólver
y va a guardarlo en su cartera pa´ que no estorbe.
Un treinta y ocho 'Smith & Wesson' del especial
que carga encima pa´ que la libre de todo mal.
Y Pedro Navaja, puñal en mano, le fue pa´ encima,
el diente de oro iba alumbrando to´ la avenida,
mientras reía el puñal le hundía sin compasión,
cuando de pronto sonó un disparo como un cañón...
Y Pedro Navaja cayó en la acera mientras veía a esa mujer
que, revólver en mano y de muerte herida, a él le decía:
'Yo que pensaba: hoy no es mi día, estoy sala´,
pero, Pedro Navaja, tú estás peor: no estás en na´'.
Y créanme gente que aunque hubo ruido nadie salió.
No hubo curiosos, no hubo preguntas, nadie lloró.
Sólo un borracho con los dos cuerpos se tropezó,
cogió el revolver, el puñal, los pesos y se marchó.
Y tropezando se fue cantando desafina´o,
el coro que aquí les traje dirá el mensaje de mi canción:
'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!...
Pedro Navaja matón de esquina, el que a hierro mata a hierro
con el tumba´o que tienen los guapos al caminar,
las manos siempre en los bolsillos de su gabán
pa´ que no sepan en cuál de ellas lleva el puñal.
Usa un sombrero de ala ancha de medio la´o
y zapatillas por si hay problema salir vola´o,
lentes oscuros pa´ que no sepan qué está mirando
y un diente de oro que cuando ríe se ve brillando.
Como a tres cuadras de aquella esquina una mujer
va recorriendo la acera entera por quinta vez
y en un zaguán entra y se da un trago para olvidar
que el día está flojo y que no hay clientes pa´ trabajar.
Un carro pasa muy despacito por la avenida,
no tiene marcas, pero to´os saben que es policia.
Pedro Navaja, las manos siempre dentro ´el gabán,
mira y sonríe y el diente de oro vuelve a brillar.
Mira pa´ un la´o, mira pal´ otro y no ve a nadie,
y a la carrera, pero sin ruido, cruza la calle.
Y, mientras tanto, en la otra acera va esa mujer
refunfuñando pues no hizo pesos con qué comer.
Mientras camina del viejo abrigo saca un revólver
y va a guardarlo en su cartera pa´ que no estorbe.
Un treinta y ocho 'Smith & Wesson' del especial
que carga encima pa´ que la libre de todo mal.
Y Pedro Navaja, puñal en mano, le fue pa´ encima,
el diente de oro iba alumbrando to´ la avenida,
mientras reía el puñal le hundía sin compasión,
cuando de pronto sonó un disparo como un cañón...
Y Pedro Navaja cayó en la acera mientras veía a esa mujer
que, revólver en mano y de muerte herida, a él le decía:
'Yo que pensaba: hoy no es mi día, estoy sala´,
pero, Pedro Navaja, tú estás peor: no estás en na´'.
Y créanme gente que aunque hubo ruido nadie salió.
No hubo curiosos, no hubo preguntas, nadie lloró.
Sólo un borracho con los dos cuerpos se tropezó,
cogió el revolver, el puñal, los pesos y se marchó.
Y tropezando se fue cantando desafina´o,
el coro que aquí les traje dirá el mensaje de mi canción:
'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!...
Pedro Navaja matón de esquina, el que a hierro mata a hierro
'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!...
Maleante pescador, el anzuelo que tiraste
en vez de una sardina un tiburón enganchaste...
'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!...
Cinco millones de historias tiene la ciudad de Nueva York
'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!...
Como decía mi abuelita: “ El que ríe último, ríe mejor;..
'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!...
Cuando lo manda el destino, no lo cambia ni el más bravo,
si naciste pa´ martillo, del cielo te caen los clavos....
'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!...
Barrio de guapos cuida´o en la acera, cuida´o camara´
que el que no corre vuela...
'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!...
Como en una novela de Kafka el borracho dobló por el callejón...
'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!...
La moraleja, Pedro Navaja, es que nadie sabe pa´ quién trabaja.
'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!...
Com un puny (Raimon):
Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:
"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".
Entenc molt bé, desgraciada sort,
l'última arrel d'aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, profundament.
Al llit tan gran d'italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.
Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se'n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s'esmuny.
Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:
"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".
Entenc molt bé, desgraciada sort,
l'última arrel d'aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, profundament.
Al llit tan gran d'italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.
Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se'n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s'esmuny.
Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.
(1973)
Nit de Sant Joan (Sisa):
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un fillet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hiverm es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriría.
Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos al calçat damunt les brases.
Al cei van de verbena ocells i astres.
I agument les virtuts d’herbes i agües.
Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un fillet que li fa de guia.
Qui es aquest follet? que li fa de guía.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Fllet de la nit, dei de l’enganyfa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somnlin
Enamoro als grans i faig que s’odiin.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anra del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i vanjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes i porta perfums
Dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni ángel n infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniut i inmoral.
Astut i qué més?
Sóc inmortal
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un fillet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hiverm es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriría.
Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos al calçat damunt les brases.
Al cei van de verbena ocells i astres.
I agument les virtuts d’herbes i agües.
Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un fillet que li fa de guia.
Qui es aquest follet? que li fa de guía.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Fllet de la nit, dei de l’enganyfa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somnlin
Enamoro als grans i faig que s’odiin.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anra del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i vanjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes i porta perfums
Dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni ángel n infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniut i inmoral.
Astut i qué més?
Sóc inmortal
Si mireu les flames del foc... (4 vrces)
Després ha posat poesia visual
Després vam treballar poesia, novel·la, assaig, conte i finalment el videoclip: summer cat
